dijous, 10 d’octubre del 2013

Els que negocien el nostra pà

'Aquesta situació a Alemanya seria jurídicament revisable'. Així de clar s'ha mostrat el doctor en Economia de la UB en ser preguntat sobre el 8% de PIB que marxa de Catalunya i no torna. Unes dades, que segons Tugores, són fetes amb 'rigor' tot i que ha dit que es fan amb metodologies 'discutibles'. Ha dit que aquest dèficit no es pot comparar amb cap altre cas al món i que a Alemanya, quan es va produir una situació semblant, es va acotar de forma 'políticament i jurídicament sòlida'. 'No com aquí, que plantejar el pacte fiscal, limitar la solidaritat... sigui un tabú polític. No té precedents en altres indrets del món', ha sentenciat.

Tugores ha criticat la 'perdurabilitat' del dèficit fiscal a Catalunya i ha matisat que 'una cosa és solidaritat en determinats moments puntuals per superar determinades situacions històriques' i l'altra que s'allargui tants anys. Creu que aquesta solidaritat només té sentit per 'regenerar el teixit productiu d'aquests altres indrets'. 'Si aquesta situació es perpetua 10, 20 i 30 anys demostra que les polítiques distributives estan mal fetes i requereixen una revisió amb molta profunditat', ha sentenciat.

Per últim, Tugores s'ha mostrat partidari en temps de crisi de deixar recursos als territoris més dinàmics com Catalunya i que Espanya, a mig termini, també en sortiria beneficiada. 'Seria important donar més gasolina al motor econòmic que continua sent Catalunya i per tant alleujar el llast que suposa el dèficit fiscal', ha explicat.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Finançament

Aquesta pregunta fa molt de temps, que ens la fem els que son catalans, dic catalans ja que hi ha molta gent que ha nascut a Catalunya i no se senten catalans ni de bon tros. Aquests personatges son els diuen en tots els fors que això es impossible, ja que no tenim suficient capacitat de recaptar i les empreses no catalans tocarien el dos, jo des de el meu punt de vista aquests "personajillos" estan implantant  l`eslògan de la por al cos.
Economicament estem pagant a Espanya 160€ per persona que viu a Catalunya i l' Estat ens retorna 40€, pregunto jo a on van a parar els 120€ restants,  crec amb la solidaritat del pobles, però tenim a ser nosaltres els que decidim a on van i com els distribuïm.Tot seguit analitzarem els diners que recau den a Catalunya i el percentatge que queda per la nostra economia. La llei que encara impera es el de la caixa única i des de la capital d'Espanya fan el repartiment que creuen convenient, sense cap ni peus, com diuen els castellans a "su libre albedrio".Tenim un Estatut que marca el € que ens cor responent, per nosaltres poder decidir en que els invertim al nostre país, la tècnica de l ' Estat retallada més  retallada i així anem.

Aquest bloc es per crear un fòrum de debat.